Este Blog es Bilingüe

MEMORIAS DE UN VIAJERO DE SUECA

Este Blog ha sido creado con la intención de argumentar mis experiencias encima de una moto, viajes, rutas, anécdotas...
(Debajo de cada entrada se encuentra la traducción en Castellano, si la entrada es reciente, puede que todavía no tenga la traducción)

martes, 20 de agosto de 2013

Com convencer a un pare...

Hui vaig a narrar com vaig convencer a mon pare, per a poder trucar la meua Neo's.

Recorde cuan la comprarem que anava limità amb els "topes de casa", se supón que la moto no debía de rebasar els 45 km/h, pero a mi em feia 60 km/h. ¡Millor pues! ¿No?

Cuan feia entre 700 km i 800 km, la moto comensaba a "petardejar", bona senyal, significaba que els components es estaven asentant, i el rodatge estaba a punt de complir els 1000 km.

Una setmana transcorregué desde que vaig emprendré la moto per primera vegà i per fí era hora d'anar al mecanic de nou, per a que llevara els molestos topes. ¿Quina impresió m'amporte cuan la conduix sense limitacions? Pues un despago, allò no anava cara aire, vaig pasar d'anar a 60 km/h  a 70 km/h, -WoooW quin camvi -(en tò sarcastic, per supost).

Entonces l'única forma que hi había per a que la moto correguera més, era trucant-la. Aaaayy, cuan li dic a mon pare, -Papa, vull cambiarme el tubo de escape.- contestació del home, que encara recorde com si me ho haguera dit fa un moment, - A la moto, no li vas a cambiar ni un tornillo, ¿¿m'has entés??-. Hala pues, Manel a 70 per la vida.

Fins que un día ocorregué una cosa molt graciosa, resulta que les motets en eixa época, comensaba a posar-se forta la llei de la contaminació, i els tubos de casa estaven fabricats amb catalisaor, per a reduir les emisions. Un día tornant de Palmeres, recorde que anava davant dels meus amics, i cuan ja estavem aplegant a Sueca, a l'altura de la creu (davant de la piscina coverta), els meus amics es posaren a tocar els claxons de la seua moto, jo vaig pensar que estaven fent el "gamba", i vaig decidir seguir-los el corrent, jo també em posí a tocar el pito, Piiii, piiiiii,piipipipipi, aixina fins aplegar a les "pistes" (zona de skate suecana), allí pararem a gerrar i tots els meus amics, cara mí. - Manel que no senties que estavem pitan-te -. -¿Me estaveu pitant?, jo pensava que feieu festa. - Pues no, i els cotxes també estaven pitant.- ¿I això?.
-Com que i això, si anaves tirant purnes com el tamany d'una cabota de cigarro, pe'l tubo d'escape. I ens cremaves a tot quisqui que anara al darrera teu.- ¿Si home?.- ¡XEEE, que si, RECOLLONS!. Unes rises que ens ferem tots, al vore per el forat del tubo d'escape que efectivament el catalisaor estava al roig viu. Inclós una volta no portaba mistera damunt, i tenía ganes de fer-me un cigarret, ¡Idea! pe'l foraet del tubo, dos xamaes i cigarro encés.

Com pasa aquell incident amb el tubo d'escape, li ho contí a mon pare, i acepta que em poguera cambiar el tubo d'escape, vaig arreplegar uns dinerets, i em comprí el Yasuni més economic. La motet, ja feia ruidet i de punta conseguía vora els 80 km/h.

Desde aquell moment, es va obrir la veda per a trucar la moto al meu antoix... A l'any i mig la moto començà a ofegar-se, el carburador s'havía embossat, al mecánic li vaig dir que em posara un de mes tamany, de un 12 passí a tindre un 17 i mig Delorto, ademés em camvia la caixa de lamines.

Resultat, la moto conseguía fer poc més de 80 km/h, pero aceleració, no li faltaba no.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Como convencer a un padre...




Hoy voy a narrar como convencí a mi padre, para poder trucar mi Neo's.

Recuerdo cuando la compramos que iba limitada con los "topes de casa", se supone que la moto no debía rebasar los 45 km/h, pero a mi me hacía 60 km/h. ¡Mejor pues! ¿No?

Cuando estaba entre 700 km y 800 km, la moto empezaba a "petardear", buena señal, significaba que los componentes se estaban asentando, y el rodaje estaba a punto de cumplir los 1000 km.

Una semana transcurrió desde que cogí la moto por primera vez y por fin ya era hora de ir al mecánico, para que me quitara los molestos topes. ¿Que impresión me llevé cuando la conduje sin limitaciones? Pues una decepción, aquello no iba cara aire, pasé de ir a 60 km/h a 70 km/h.- WoooW que cambio- (con tono sarcástico, por supuesto).

Entonces la única forma que había para que la moto fuera más, era trucándola. Aaayyy, cuando le digo a mi padre, -Papa, quiero cambiarme el tubo de escape.- contestación del hombre, que aún recuerdo como si me lo hubiera dicho hace un momento, -A la moto, no le vas a cambiar ni un tornillo, ¿¿me has entendido??-. Hala pues, Manel a 70 por la vida.

Hasta que un día ocurrió una cosa muy graciosa, resulta que las motillos en esa época, empezaba a ponerse fuerte la ley de la contaminación, y los tubos de casa se fabricaban con catalizador, para reducir las emisiones. Un día volviendo de Palmeres, recuerdo que iba por delante de mis amigos, y cuando ya estábamos llegando a Sueca, a la altura de la  cruz (delante de la piscina cubierta), mis amigos se pusieron a tocar los claxons de sus motos, yo pensé que estaban haciendo el "gamba", y decidí seguirles la corriente, yo también me puse a tocar el pito, Piiii,piiiiii,piipipipipipi, así hasta llegar a las "pistas" (zona de skate suecana), allí paramos a charlar y todos mis amigos hacía mi.- Manel que no oías que te estabamos pitando-. -¿Me estabais pitando?, yo pensaba que hacíais fiesta. -Pues no, y los coches también te pitaban.- ¿Y eso?. -Como que y eso, si ibas echando chispas como el tamaño de una cabeza de cigarro, por el tubo de escape, e ibas quemando a todo el que fuera detrás tuya.- ¿Si hombre?.- ¡Que si, COJONES!. Unas risas que nos hicimos, al ver a través del orificio del tubo de escape, que efectivamente el catalizador estaba al rojo vivo.
Incluso una vez no llevaba mechero encima, y tenía ganas de hacerme un cigarrito, ¡Idea! por el agujero del tubo, dos chamadas y cigarro encendido.

Como pasó aquel incidente con el tubo de escape, se le conté a mi padre, y acepto que me pudiera cambiar el escape, recogí el dinero necesario, y me compré el Yasuni más económico. La motillo, ya hacia ruido y de punta conseguía cerca de los 80 km/h.

Desde aquel momento, se abrió la veda para trucar la moto a mi antojo... Al año y medio la moto empezó a ahogarse, el carburador se había embozado, al mecánico le dije que me pusiera uno más grande, de un 12 pase a tener un 17 y medio Delorto, además me cambio la caja de laminas.

Resultado, la moto conseguís hacer poco más de 80 km/h, pero aceleración, no le faltaba no.

3 comentarios:

  1. Manel, no se si fa molts anys del que contes, peró me recorda molt a quant jo tenia 16 anys, jo tenia una dervi variant peró no he tingut mai aficio a la moto, mes que res la gastaba com a mig de transport, però tinc amics que sempre estaben en el mecànic trucanles. Hi havia dervi variant que volaba jajaja, i feien carreres pel terme.
    Es interesant el que contes i molt entretengut de llegir, tens un don per a la narrativa, endavant i felicitacions per el blog, que tinques molt d'exit.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Fa d'això uns 8 anys, pero crec que a Sueca, desde que aparegué la Derbi Antorcha, les coses han camviat ben poc, motets trucaes per complet, anant a la famosa "recta de la figuereta" i picar-les, a vore quin xaval era el més veloç.

      Efectivament com tu dius, la moto de 49cc, per a un adolescent no es res més que un poc de "llibertat", al no dependré dels pares per anar on se t'antoixara.

      Gracies per els teus cumplits i m'alegre que t'agrade el blog. Com que el teu també m'encanta pose un enllaç del meu blog al teu, molt bones fotografies, ¡Si senyor!

      Eliminar
  2. Manel, vaig a posar jo també un enllaç en el meu blog del teu.
    I per supost seguiré les teves memories moteres i viatgeres, i sobre tot memories de un Suecà.
    Estem en contacte amic.

    ResponderEliminar